Identificación y priorización de problemas socio-sanitarios de las personas mayores de Roda de Ter, Barcelona : participación ciudadana y grupo nominal, en el estudio previo a la planificación de los estudios de salud
Colabora: Universitat de Vic. Grup de Recerca de Qualitat de Vida en Geriatria Autor/es: Casas Baroy, Joan Carles; Vall i Mayans, Montserrat; Publica: Universitat de Vic Resumen : El context social i sanitari del nostre país mostra una resposta insuficient a les creixents necessitats i demandes sociosanitàries de les persones grans. La planificació d? estratègies en els serveis sanitaris i socials dedicats a l
atenció de les persones grans han de ser considerats a partir de criteris racionals i eficients. És un bon mètode la analitzar la situació amb una estratègia qualitativa ? La participació de la gent gran en la definició de problemes aporta alguna perspectiva novedosa?. Per a la gestió sanitària, manquen a la seu anàlisi i avaluació dissenys innovadors útils i
de fàcil aplicació.
Els objectius de l? estudi són:
1.-Identificar , definir i prioritzar els problemes socials i sanitaris de les persones majors de 70 anys del municipi de Roda de Ter ( Barcelona), emprant la tècnica de Grup Nominal.
2.-Avaluar una dinàmica de participació ciutadana per la detecció de problemes i necessitats.
Metodologia. S?organitza un grup nominal per a la identificació, definició i priorització dels problemes de salut. El grup està constituït per 11 persones clau, persones especialment implicades en el context social del municipi , entre els que hi ha els profesionals dels serveis socials i sanitaris. Resultats. Es varen identificar 15 problemes i es varen prioritzar en 3 grups, de major a menor importància. En el primer grup: la soledat, manca i dificultat d? accés a l? informació, problemes d? ordre fisiològic: limitacions físiques,incontinència urinària y el dolor, les barreres rquitectòniques en el domicili, el soport als cuidadors, la manca de serveis d? ajuda a domicili. El segon grup: diners, la qualitat de les relacions familiars, l? automedicació, la manca de coneixement del que significa ser gran per part dels fills i barreres arquitectòniques al carrer. En el tercer grup: disposar d?ajudar de confiança per als tràmits i gestions econòmiques administratives, disposar de companyia per anar als llocs i manca de mitjans de transport per anar als llocs.
Discussió.
La anàlisi dels resultats suggereix seguir les següents línees d? actuació:
1.Promoció de la qualitat de les relacions familiars i socials.
2.Elaborar programes específics per : atenció al dolor crònic, rehabilitació i manteniment físic, diagnòstic i tractament de la vista i oïda, reeducació de la presa de medicaments, programa de reeducació vesical.
3.Creació d? estratègies de comunicació eficients dirigides a persones grans.
4.Allargar l? estada en el domicili fomentant l? autonomia individual mitjançant: serveis a domicili, ajudes tècniques,reeducació d? activitats de la vida diària i adaptació de l?habitatge.
5.Atenció i suport al cuidador de persones dependents.
6.Creació de serveis d?assessoria legal, administrativa i financera.
7.Reivindicació de l? acompliment de la llei de supressió de barreres arquitectòniques.
La dinàmica interdisciplinar, la participació ciutadana y la utilització d?una estratègia d?investigació qualitativa com el grup nominal, s?ha valorat com unes eines útils per a la planificació en l?àmbit sociosanitari. Des de el punt de vista dels professionals dels serveis implicats, s?ha introduit canvis importants en la definicó dels conceptes sobre la salut i la
qualitat de vida de les persones grans.
En conjunt, hem contrastat les possibilitats d? una altra forma d?analitzar els problemes de salut de les persones grans y
ens ha permès pensar en accions futures d?una forma diferent a la realitzada fins al moment, basada principalment en
estratègies quantitatives, per a l? abordatge de la qualitat de vida.
